Arribar al conjunt que formen Piazza San Giovanni i Piazza del Duomo permet observar alguns detalls que decoren les façanes de la plaça, com una Madonna col Bambino, l’escut que remata la cantonada del Palazzo Vescovile, l’entrada a l’Opera di San Giovanni o la creu que hi ha tot just al davant.
Són detalls, però, que poden passar inadvertits davant de la majestuositat del complex catedralici de Firenze, format per tres edificis, tots en marbre.
El Baptisteri és el més antic de tots i els seus orígens podrien ser romans. Ara bé, el seu aspecte actual va ser concebut als segles XII i XIII.
Les seves portes, obra d’Andrea Pisano, la del sud, i de Ghiberti, les altres dues, són exemples de fina escultura, encara que els originals de la Porta del Paradiso es troben al Museu dell’Opera del Duomo.
L’interior està presidit per la decoració de la cúpula, tota en mosaic daurat, representant escenes bíbliques.
El Duomo de Santa Maria del Fiore és grandiós. Tot el seu exterior, combinant el marbre blanc i verd, és senzillament impressionant, alhora que està exposat a la polució, fet que fa molt difícil poder contemplar-lo sense bastides.
La façana, treballadíssima, és obra del segle XIX, com passa amb Santa Croce.
Ara bé, moltes mirades es centren en la grandiosa i revolucionària cúpula, dissenyada per Brunelleschi. De més de 40 metres de diàmetre, es tracta d’una construcció autoportant, fet que va suposar una innovació arquitectònica de primer ordre.
L’interior del Duomo és auster. Destaquen el paviment de formes geomètriques o la contrafaçana, presidida pel rellotge de les hores canòniques amb intervenció de Paolo Ucello, però l’atenció torna a centrar-se en la cúpula, decorada per 3.600 metres quadrats de pintura al fresc de Vasari i Zuccari on es representa el Judici Final.
El campanile de 85 metres d’alçada va ser ideat per Giotto. Llueix una interessantíssima decoració esculptòrica amb participació d’Andrea i Nino Pisano, així com Luca della Robbia i Donatello.
L’entrada al Duomo és gratuïta, mentre que si es vol visitar el Baptisteri, pujar a la cúpula o al campanile, s’ha de pagar. Triar entre aquestes dues pujades és difícil. Vam optar per la del campanile. No cal dir que les vistes són extraordinàries si el temps acompanya, amb menció destacada per la cúpula.
IMATGES D'ALLÒ QUE ENS AGRADA (II) 
Retroenllaç: FIRENZE, UN GIRO (IV). MUSEU DELL’OPERA DEL DUOMO « IMATGES D’ALLÒ QUE ENS AGRADA (II)