ABBAZIA SAN GALGANO

A meitat de camí entre Siena i Massa Marittima, es troba, enmig d’un paisatge esplèndid,  l’Abbazia di S. Galgano.

L’església del monestir, tot i que només conserva els murs, manté la seva solemnitat. En un turó molt proper es troba la Chiesetta de Monte Siepi, la primera construcció de tot el complex. De planta circular, destaca la seva cúpula de decoració concèntrica. També s’hi poden admirar uns frescos d’Ambrogio Lorenzetti i una espasa clavada a una roca pel propi San Galgano per representar una creu.

A pocs quilòmetres, anant cap a Massa Marittima, es troba la zona minaire de Boccheggiano. Es tractava d’uns jaciments de pirita, les restes dels quals formen curioses formes amb la natura que els voltegen.

MANCIANO. PITIGLIANO. SOVANA. SORANO

L’extrem sud de la Toscana és una zona plena d’interès, ideal per passar-hi un cap de setmana i descobrir també bonics indrets de la veïna Lazio, com el llac de Bolsena,  Tuscania o Viterbo.

Tot i que el triangle que formen Pitigliano, Sovana i Sorano és el més conegut des del punt de vista turístic, Manciano també té el seu interès i pot ser, com va passar en el nostre cas, el punt d’inici per conèixer la zona.

Pitigliano ofereix una vista impactant quan apareix a qui hi arriba per carretera, després del revol a la Madonna delle Grazie. El poble està enfilat sobre una paret de roca volcànica, anomenada tufo.

Destaca la Rocca, la piazza della Republica, oberta a un magnífic panorama, l’aqueducte, dissenyat per Antonio de Sangallo, el Duomo i el barri jueu, tot a l’abast passejant pels seus estrets carrers, condicionats per la inversemblança del seu emplaçament.

Sovana, a menys de 10 quilòmetres de Pitigliano, rep al visitant amb les restes del seu castell, abans d’obsequiar-lo amb la seva Piazza del Pretorio, flanquejada per palaus i per l’església de Santa Maria Maggiore. Després, passejant pel seu carrer principal, s’arriba al bonic Duomo. Als voltants de la població, a més a més, hi ha importants necròpolis etrusques, entre les quals destaca la de San Sebastiano, amb la via cava del mateix nom, i la de Poggio Felceto, on es troba la tomba Ildebranda.

Sorano, també molt proper als dos pobles anteriors, sembla amagar-se al capdamunt d’un turó, i, si bé no compta amb tants monuments com els seus veïns, manté tot el seu encant.

Tota la zona compta amb bonics establiments de turisme rural i agradables restaurants que garanteixen satisfaccions gastronòmiques. Les termes de Saturnia, també properes, completen els atractius d’aquest racó meridional de la Toscana.

MONTALCINO. ABBAZIA DI SANT’ÀNTIMO

 

 

Al sud de Siena, a prop de Pienza i Montepulciano, però al costat oposat de la Statale 2 Cassia, es troba Montalcino. Poble dominat per la seva imponent Rocca i conegut per la qualitat del seu vi Brunello, és un lloc agradable per fer una passejada i gaudir de les boniques vistes del típic paisatge toscà.

A només 10 quilòmetres de Montalcino, al costat del poblet de Castelnuovo dell’Abate, es troba l’Abbazia de S. Àntimo, notable monument romànic, amb capitells destacables, enmig d’un paisatge magnífic.

ABBAZIA MONTE OLIVETO MAGGIORE. PIENZA. MONTEPULCIANO

L’Abbazia de Monte Oliveto Maggiore està al sud de Siena i cal desviar-se uns quilòmetres de la Statale 2 Cassia. El complex monàstic està amagat per alts arbres, en un entorn on regna la tranquil·litat. El seu principal atractiu és el Chiostro Grande, decorat amb frescos que representen la vida de San Benet realitzats per Il Sodoma i Luca Signorelli.

Si es torna a la Statale, una mica més al sud arribem a San Quirico d’Orcia, on ens desviem camí de Pienza i Montepulciano. Pienza llueix una arquitectura reinaxentista magnífica gràcies al projecte del Papa Pius II de fer-la seu de la seva cort, realitzat per Bernardo Rossellino. Així, la plaça que porta el nom del pontífex compta amb el Duomo i diferents palaus. Els atractius de la població es completen amb l’església de San Francesco i l’aroma a formatge Pecorino que impregna els seus carrers.

Una mica més enllà de Pienza es troba Montepulciano. La visita s’inicia fora de la muralla i, pujant per carrers on destaquen diferents palaus, s’arriba a la impactant Piazza Grande on es troben el Duomo, amb nombroses obres d’art, diferents palaus i un pou monumental. Fora del recinte de la muralla es troba la notable església de San Biagio.

Un circuit, doncs, ple d’atractius culturals, paisatgístics i gastronòmics.

SIENA

Siena és una de les joies de la Toscana. La ciutat conserva en bona part l’estructura medieval, el centre de la qual és la Piazza del Campo. Aquest espai en forma de ventall i inclinat, presidit per la imponent silueta del magnífic Palazzo Publico i la seva altíssima torre, és l’escenari de les famoses curses del Palio. L’esmentat palau és de visita imprescindible per gaudir dels extraordinaris frescos que decoren el seu interior, on no es poden fer fotos. La vista des de la torre és senzillament impressionant.
Des de la Piazza, passejant per la Via di Città, s’arriba al no menys formidable Duomo. El temple actual havia de ser el creuer d’un projecte de catedral enorme que es va iniciar però que es va haver d’abandonar. L’interior del recinte recull nombroses obres d’art entre les que destaca el paviment de marbre amb 56 requadres de temàtica religiosa i la sensacional Libreria Piccolomini, amb frescos de Pinturicchio. 
La ciutat, a més a més, compta amb museus que exposen rellevants mostres de la pintura de l’escola sienesa, altres esglésies d’interès i uns carrers sempre animats. 

SAN GIMIGNANO. MONTERIGGIONI

Deixem Impruneta i seguim cap al sud, per la via ràpida cap a Siena. Si s’està de sort, a la sortida de Poggibonsi ja es pot veure dalt d’un turó San Gimignano.

Es tracta d’un dels pobles més atractius de la Toscana. La seva silueta, dominada per les seves quinze torres medievals (en va arribar a tenir més de setanta), ja és tot un regal. Des de la Porta de S. Giovanni  s’arriba a la Piazza della Cisterna, propera al Duomo, amb frescos notables del Ghirlandaio, Benozzo Gozzoli, Taddeo di Bartolo i els germans Memmi. Malauradament, no s’hi poden fer fotos. Una altra església destacable és San Agostino, també amb frescos de Gozzoli i obres de Benedetto da Maiano i Piero Pollaiolo. Entrar al Museu Civico i pujar a la torre del Palazzo Publico completen una visita molt recomanable.

Si tornem a la carretera de Siena, abans d’arribar a aquesta ciutat, objectiu del proper post, a la dreta, també a dalt d’un turó, es veu el petit i encantador recinte emmuratllat de Monteriggioni.

CERTOSA DE GALLUZZO. IMPRUNETA

L’anterior post posava fi al nostre itinerari per Firenze. Amb aquest nou post iniciem la sèrie que ens portarà a conèixer la regió de la qual la, fins ara, ciutat protagonista, n´és la capital: la Toscana.

Començarem anant cap al sud. I encara tornarem a Firenze, per iniciar la segona etapa, amb sortida cap al nord.

De tota manera, la primera escala d’aquest recorregut arriba molt a prop de la ciutat. La Certosa de Galluzzo es troba a una de les entrades de Firenze per aquells que venen des del sud per l’autopista o per carretera.

Aquest complex monàstic, idea de l’aristòcrata Niccolò Acciaioli, volia ser, a més a més d’un centre religiós, un centre acadèmic. En principi, va ser ocupat per monjos cartoixans, però l’any 1958 van ser substituïts per cistercencs. De tota manera, encara és possible adquirir licor de Chartreuse a la petita botiga del complex.

L’església del monestir dedicada a Sant Llorenç, compta al seu interior amb una treballada decoració. Entre els artistes que van intervenir en el conjunt del complex monàstic  destaquen el Pontormo, que es va refugiar en el monestir fugint de la pesta, Giovanni della Robbia, amb terracotes vidriades al claustre, i Francesco de Sangallo, que va fer la tomba del prior Leonardo Buonafade.

No gaire lluny de la Certosa, es troba el poble d’Impruneta, on destaca la Basílica de Santa Maria all’Impruneta. Al seu interior, es poden veure dues mostres més de l’art dels della Robbia.

FIRENZE, UN GIRO (XVII). SORPRESES FINALS

 

Aquest és el darrer post dedicat al centre de Firenze. Parlarem de llocs plens d’encant i no sempre massa coneguts.

Havíem dedicat el darrer post a la Piazza dell’Annunziata. No massa lluny d’aquesta plaça podem trobar llocs com el Cenacolo de Sant’Apollonia, entrada a la via XXVII Aprile, obra d’Andrea del Castagno per al monestir de monges benedectines que hi havia en aquest indret.

Durant tot el nostre recorregut ja hem vist altres Cenacolos. Encara quedarien per anomenar dos. El primer és el de Fuligno, obra del Perugino, amb entrada al número 40 de la via Faenza i on no es poden fer fotos. Més lluny està el de San Salvi, a la via del mateix nom, al marge de totes les rutes turístiques, obra esplèndida d’Andrea del Sarto, i acompanyat per un petit i interessant museu.

Tornem als voltants de la Piazza dell’Annunziata i, al número 69 de la Via Cavour, hi ha el Chiostro dello Scalzo, decorat amb frescos monocroms per Andrea del Sarto representant la vida de Sant Joan Baptista.

Seguint pel carrer del Museo Archeologico s’arriba a Borgo Pinti, on es troba l’església de Santa Maria Maddalena dei Pazzi, on hi ha un magnífic Crocifisso del Perugino.

Una mica més enllà s’arriba a l’església de Sant’Ambrogio, on hi ha frescos de Rosellino, representant un miracle que va passar en la pròpia església amb la sang que està a un tabernacle obra de Mino da Fiesole i on també es pot observar una Deposizione atribuïda a Niccolò Gerini.

Hem comentat molts dels monuments d’aquesta ciutat. Però s’ha de tenir en compte que Firenze, a moltes de les seves cantonades, compta amb petits tresors. El nostre preferit és el que hi ha a la Via Nazionale, davant del mercat de San Lorenzo, on hi ha una magnífica obra dels Della Robbia sobre una font, tapada alhora que protegida, per un vidre que sempre podria estar més net. En definitiva, caminar per aquesta ciutat exigeix anar amb els ulls oberts. En el lloc més insospitat es pot descobrir una joia i, per tant, el tòpic de qualificar Firenze com un museu a l’aire lliure s’apropa bastant a la realitat.

FIRENZE, UN GIRO (XVI). PIAZZA DELL’ANNUNZIATA. MUSEO ARCHEOLOGICO

El Palazzo Medici-Riccardi té la seva entrada a la Via Cavour. Aquest carrer va del Duomo cap a la Piazza San Marco.

En aquesta plaça es troba l’església del mateix nom i al costat de la façana hi ha l’entrada al monestir, on hi ha un museu el protagonista principal del qual és Fra Angelico, que va decorar algunes cel·les al fresc. També, al refectori, Ghirlandaio va deixar un altre dels seus esplèndids Cenacolos. Malauradament, en aquest museu no es poden fer fotos.

A la banda oposada de l’església i  paral·lela a la Via Cavour, es troba la Via Ricasoli, reconeixible per les llargues cues que es formen a l’entrada de la Galleria dell’Accademia, on es troba l’original del David de Michelangelo, en una sala d’escenografia magníficament estudiada per fer lluir aquesta esculptura. A més a més, hi ha altres obres del propi Michelangelo i una interessant col·lecció de pintures. En aquest museu, tampoc estan permeses les fotos.

De Piazza San Marco a Piazza dell’Annunziata només hi ha un pas. La plaça es troba emmarcada per l’església del mateix nom i dos construccions molt similars, d’una banda l’Ospedale degli Innocenti, amb un interessant museu pictòric, i, a la banda oposada, el pòrtic degli Servitas. Al mig, l’estàtua equestre de Fernando I, de Giambologna, i dues fonts amb mostres marins.

L’església dell’Annunziata compta amb dos claustres. Un abans de l’entrada principal, el dels vots, decorat al fresc pel Pontormo i Andrea del Sarto entre d’altres. L’altre és el claustre dels Morts, a l’esquerra de l’entrada principal, decorat al fresc i de difícil visita.

L’església dell’Annunziata rep el seu nom pel fresc que hi ha a la primera capella a l’esquerra, al qual se li atribuïen qualitats miraculoses. Es tracta d’un temple d’una sola nou amb una abundant decoració i on no falten noms com Andrea del Sarto, Michelozzo, Bronzino o il Perugino i on hi són els sepulcres de Baccio Bandinelli i Giambologna.

Poc més enllà de la Piazza dell’Annunziata es troba el Museo Nazionale Archeologico, amb importants col·leccions d’art egipci, etrusc, on destaca la Quimera d’Arezzo, grec, ressenyable el vas François, i romà.

FIRENZE, UN GIRO (XV). SAN LORENZO. PALAZZO MEDICI-RICCARDI

Al costat de Sant Maria Novella està la plaça dell’Unità d’Italia, des d’on surt la via Melarancio que porta al complex de San Lorenzo.

En efecte, estem parlant de l’església del mateix nom, en el claustre de la qual es troba la bibilioteca Medicea Laurentiana, i que al seu darrera té com a veines les Capelles Medicees, tot envoltat d’un animat mercat a l’aire lliure dedicat a la venda de roba i a les sabates.

Arribant-hi des de Sant Maria Novella, la primera cosa d’aquest complex que es veu és la cúpula de les Capelles Medicees. Aquest edifici, on malauradament no es poden fer fotos, va ser concebut com a panteó del Medicis, amb una capella decorada profusament en marbre. A la sagristia vella del complex, Michelangelo es va encarregar de les tombes de Lorenzo el Magnífic i del seu germà Giuliano, on destaquen les esculptures de la Nit, el Dia, el Crepuscle i l’Aurora.

L’església de San Lorenzo, amb la seva façana inacabada i on es poden veure els forats que servien d’anclatge per a posar-hi decorats provisionals adapatats a les diferents festivitats religioses, va ser ideada per Brunelleschi. El seu interior conserva boniques obres d’art, com un púlpite de Donatello, frescos de Bronzino i una Annunziazione de Filippo Lippi.

Al costat de la porta principal de l’església, es troba l’accés al claustre, on si s’està de sort es pot visitar la Biblioteca Medicea Laurentiana, dissenyada per Michelangelo i on només es poden prendre fotos de l’escala d’accés. La sala, de sostre decorat i finestres amb delicats vitralls, acull, molt de tant en tant, alguna exposició temporal.

Creuant la plaça que hi ha al davant de l’església s’arriba al Palazzo Medici-Riccardi, avui seu del govern provincial de Firenze. En el seu interior destaca la sala Giordano, amb frescos remarcables al sostre, i una Madonna col Bambino de Filippo Lippi, però, per sobre de tot, la magnífica Cappella dei Re Magi, decorada per Benozzo Gozzoli, i on hi ha retratats membres de la família Medici així com important personatges de la ciutat representant el Seguici dels Mags. Malauradament, en aquesta sala no s’hi poden fer fotos, però si es visita el palau el dia 6 de gener, es pot veure de forma gratuïta.