Lucca potser queda una mica eclipsada per les meravelles de Firenze, Siena i Pisa, però es tracta d’una ciutat molt recomanable.
Envoltada per una contundent muralla, la ciutat compta amb una arquitectura esplèndida, el màxim exponent de la qual està constituit per les seves nombroses esglésies. La catedral, en marbre, és un excel·lent punt per iniciar la visita i fer-se una idea d’allò que pot esperar al viatger. El temple, dedicat a San Martino, del qual hi ha una cèlebre esculptura a cavall junt a un pobre tant a la façana com a la contrafaçana, compta amb un pòrtic decorat amb fines esculptures i on destaca la figura del laberint. Del seu interior, on no es poden prendre fotos, a banda de l’esculptura del sant ja esmentada, destaca Il Volto Santo, un crucifix de fusta, i la Sagristia, amb una obra de Domenico del Ghirlandaio i l’esplèndida tomba di Illaria del Carretto, obra de Jacopo della Quercia.
Gairebé al costat de la catedral es troba l’església de Ss Giovanni e Reparata, amb una valuosa àrea arqueològica al seu interior.
San Michele in Foro, en una de les places més animades de la ciutat, sorprèn amb la seva esbelta façana i compta en el seu interior amb diferents obres, entre les quals destaca la Madonna col Bambino d’Andrea della Robbia i Ss Girolamo, Sebastiano, Rocco e Elena de Filippino Lippi.
Una altra església excepcional és San Frediano, amb una façana rematada per un extraordinari mosaic i un ric interior amb la Fontana lustrale, la Cappella Trenta, amb un políptic de Jacopo della Quercia, i la Cappella di S. Agostino.
Altres esglésies destacables són Sta. Maria Fuorisportam, Sant’Alessandro o San Giusto.
El punt més alt de la ciutat és la Torre dei Guinigi, amb un inversemblant jardí amb taronger inclòs al capdamunt, des d’on es gaudeix d’una bonica vista i on es pot reconèixer l’espai que ocupava l’amfiteatre romà, ara convertit en una plaça.
