SIENA

Siena és una de les joies de la Toscana. La ciutat conserva en bona part l’estructura medieval, el centre de la qual és la Piazza del Campo. Aquest espai en forma de ventall i inclinat, presidit per la imponent silueta del magnífic Palazzo Publico i la seva altíssima torre, és l’escenari de les famoses curses del Palio. L’esmentat palau és de visita imprescindible per gaudir dels extraordinaris frescos que decoren el seu interior, on no es poden fer fotos. La vista des de la torre és senzillament impressionant.
Des de la Piazza, passejant per la Via di Città, s’arriba al no menys formidable Duomo. El temple actual havia de ser el creuer d’un projecte de catedral enorme que es va iniciar però que es va haver d’abandonar. L’interior del recinte recull nombroses obres d’art entre les que destaca el paviment de marbre amb 56 requadres de temàtica religiosa i la sensacional Libreria Piccolomini, amb frescos de Pinturicchio. 
La ciutat, a més a més, compta amb museus que exposen rellevants mostres de la pintura de l’escola sienesa, altres esglésies d’interès i uns carrers sempre animats. 

SAN GIMIGNANO. MONTERIGGIONI

Deixem Impruneta i seguim cap al sud, per la via ràpida cap a Siena. Si s’està de sort, a la sortida de Poggibonsi ja es pot veure dalt d’un turó San Gimignano.

Es tracta d’un dels pobles més atractius de la Toscana. La seva silueta, dominada per les seves quinze torres medievals (en va arribar a tenir més de setanta), ja és tot un regal. Des de la Porta de S. Giovanni  s’arriba a la Piazza della Cisterna, propera al Duomo, amb frescos notables del Ghirlandaio, Benozzo Gozzoli, Taddeo di Bartolo i els germans Memmi. Malauradament, no s’hi poden fer fotos. Una altra església destacable és San Agostino, també amb frescos de Gozzoli i obres de Benedetto da Maiano i Piero Pollaiolo. Entrar al Museu Civico i pujar a la torre del Palazzo Publico completen una visita molt recomanable.

Si tornem a la carretera de Siena, abans d’arribar a aquesta ciutat, objectiu del proper post, a la dreta, també a dalt d’un turó, es veu el petit i encantador recinte emmuratllat de Monteriggioni.

CERTOSA DE GALLUZZO. IMPRUNETA

L’anterior post posava fi al nostre itinerari per Firenze. Amb aquest nou post iniciem la sèrie que ens portarà a conèixer la regió de la qual la, fins ara, ciutat protagonista, n´és la capital: la Toscana.

Començarem anant cap al sud. I encara tornarem a Firenze, per iniciar la segona etapa, amb sortida cap al nord.

De tota manera, la primera escala d’aquest recorregut arriba molt a prop de la ciutat. La Certosa de Galluzzo es troba a una de les entrades de Firenze per aquells que venen des del sud per l’autopista o per carretera.

Aquest complex monàstic, idea de l’aristòcrata Niccolò Acciaioli, volia ser, a més a més d’un centre religiós, un centre acadèmic. En principi, va ser ocupat per monjos cartoixans, però l’any 1958 van ser substituïts per cistercencs. De tota manera, encara és possible adquirir licor de Chartreuse a la petita botiga del complex.

L’església del monestir dedicada a Sant Llorenç, compta al seu interior amb una treballada decoració. Entre els artistes que van intervenir en el conjunt del complex monàstic  destaquen el Pontormo, que es va refugiar en el monestir fugint de la pesta, Giovanni della Robbia, amb terracotes vidriades al claustre, i Francesco de Sangallo, que va fer la tomba del prior Leonardo Buonafade.

No gaire lluny de la Certosa, es troba el poble d’Impruneta, on destaca la Basílica de Santa Maria all’Impruneta. Al seu interior, es poden veure dues mostres més de l’art dels della Robbia.

FIRENZE, UN GIRO (XVII). SORPRESES FINALS

 

Aquest és el darrer post dedicat al centre de Firenze. Parlarem de llocs plens d’encant i no sempre massa coneguts.

Havíem dedicat el darrer post a la Piazza dell’Annunziata. No massa lluny d’aquesta plaça podem trobar llocs com el Cenacolo de Sant’Apollonia, entrada a la via XXVII Aprile, obra d’Andrea del Castagno per al monestir de monges benedectines que hi havia en aquest indret.

Durant tot el nostre recorregut ja hem vist altres Cenacolos. Encara quedarien per anomenar dos. El primer és el de Fuligno, obra del Perugino, amb entrada al número 40 de la via Faenza i on no es poden fer fotos. Més lluny està el de San Salvi, a la via del mateix nom, al marge de totes les rutes turístiques, obra esplèndida d’Andrea del Sarto, i acompanyat per un petit i interessant museu.

Tornem als voltants de la Piazza dell’Annunziata i, al número 69 de la Via Cavour, hi ha el Chiostro dello Scalzo, decorat amb frescos monocroms per Andrea del Sarto representant la vida de Sant Joan Baptista.

Seguint pel carrer del Museo Archeologico s’arriba a Borgo Pinti, on es troba l’església de Santa Maria Maddalena dei Pazzi, on hi ha un magnífic Crocifisso del Perugino.

Una mica més enllà s’arriba a l’església de Sant’Ambrogio, on hi ha frescos de Rosellino, representant un miracle que va passar en la pròpia església amb la sang que està a un tabernacle obra de Mino da Fiesole i on també es pot observar una Deposizione atribuïda a Niccolò Gerini.

Hem comentat molts dels monuments d’aquesta ciutat. Però s’ha de tenir en compte que Firenze, a moltes de les seves cantonades, compta amb petits tresors. El nostre preferit és el que hi ha a la Via Nazionale, davant del mercat de San Lorenzo, on hi ha una magnífica obra dels Della Robbia sobre una font, tapada alhora que protegida, per un vidre que sempre podria estar més net. En definitiva, caminar per aquesta ciutat exigeix anar amb els ulls oberts. En el lloc més insospitat es pot descobrir una joia i, per tant, el tòpic de qualificar Firenze com un museu a l’aire lliure s’apropa bastant a la realitat.