FIRENZE, UN GIRO (VII). PIAZZA DELLA SIGNORIA

La piazza della Signoria, entrant-t’hi per Via dei Calzaiuoli, s’obre emmarcada pel magnífic Palau Vecchio, amb la seva no menys extraordinària torre d’Arnolfo, i les arcades de la Loggia dei Lanzi.

Aquesta plaça, centre polític de la ciutat, es pot considerar com un museu a l’aire lliure per l’elevat nombre d’esculptures que s’hi poden admirar. Així, cap al centre es troba l’estàtua equestre de Cosimo I, de Giambologna, als peus del Palazzo Vecchio hi ha la font del Nettuno, la còpia de la composició Judith i Holofernes, de Donatello, l’original de la qual està a l’interior del palau, la còpia del cèlebre David de Michelangelo, l’original de la qual va estar aquí fins el 1873, quan va ser traslladat a la Galleria dell’Accademia, i l’Hércules i Caco de Baccio Bandinelli.

Però on la concentració d’esculptures assoleix la seva màxima expressió, és a la Loggia dei Lanzi, amb l’excels Perseo de Benvenuto Cellini, una obra en bronzo de realització èpica, tal com recullen les memòries del propi autor ja que va cremar tots els seus estris i va provocar un incendi en el seu propi taller per fluidificar el metall. Dos peces més de Giambologna, el Rapte de les Sabines i Hércules i el centaure Neso, una de Pío Fedi, el Rapte de Políxena, sis esculptures femenines d’origen romà i una còpia romana d’un original grec, Menelao sostenent el cos de Patrocolo, completen una col·lecció extraordinària.

 Hi ha més palaus al voltant de la plaça, com el Ugoccioni, que  acaben de donar-li un aire solemne. Aquí s’hi celebren nombrosos actes ciutadans, com concerts a l’estiu, recollint la tradició que s’inicia a l’època medieval. Ara bé, també va ser l’escenari de l’execució de Savonarola, instigador d’una república teocràtica a la ciutat a finals del segle XV, a la foguera.

Un lloc per estar-hi, observar, deixar passar el temps i pensar, a la fi, que l’home és capaç de fer coses hermoses.