FIRENZE, UN GIRO (VI). DEL DUOMO A PIAZZA DELLA SIGNORIA

Per arribar a la Piazza della Signoria des de la Piazza del Duomo, el camí més directe és via dei Calzaiuoli. La cantonada d’aquest carrer amb la plaça de la catedral está ocupada per la Loggia del Bigallo, on hi ha un museu de la comfraria del mateix nom.

Via dei Calzaiuoli és un carrer eminentment comercial, escenari de nombrosos actes ciutadans, com la cavalcada de la Befana (Reis), però abans d’arribar a la Piazza della Signoria convé aturar-se a l’església d’Orsanmichele. Es tracta d’un edifici que, malgrat la decoració esculptòrica del seu exterior, amb obres notables de Donatello (destaca la còpia del San Giorgio, l’original de la qual es troba al Il Bargello), Ghiberti o els della Robbia, fruit d’encàrrecs de les diferents Arts de la ciutat, quelcom semblant als gremis, no té l’aparença de temple. I és que en els seus orígens va compartir la seva funció ecliesàstica amb la comercial, ja que es tractava del mercat i magatzem de cereals.

Tanmateix, es tracta d’una església amb molt d’encant, ja que a banda de la riquesa esculptòrica exterior ja comentada, cal afegir una no menys notable decoració interna. El temple s’estructura en dues naus. A l’esquerra es troba un conjunt esculptòric de Francesco de Sangallo que representa Santa Anna, la Verge i el Nen. A la dreta es troba l’espectacular tabernacle d’Andrea Orcagna que allotja el retaule de Nostra Senyora de la Gràcia, de Bernardo Daddi. A més a més, hi ha bonics vitralls i frescos. No és d’extranyar que en el seu interior s’organitzin freqüents concerts de música clàssica.

Al davant de la porta d’Orsanmichele es troba el Palau de l’Art de la Llana, que exhibeix a la seva façana l’edicle de Santa Maria de la Trompeta. Des d’aquí s’arriba a la veina i sempre animada Piazza della Repubblica, per baixar a l’esquerra per Via Roma cap al Pòrtic del Mercat Nou, també conegut com del Porcellino, per l’esculptura de bronzo d’un porc senglar, situada a una de les seves entrades, que té el musell daurat de tant que els turistes hi freguen una moneda per deixar-la caure i complir amb el costum que diu que això permet tornar a la ciutat.

Des del Pòrtic es torna cap a via dei Calzaiuoli, per entrar a Piazza della Signoria, objecte del proper post.

FIRENZE, UN GIRO (V). BATTISTERO, DUOMO, CAMPANILE

El complex catedralici de Firenze s’aixeca majestuós al centre de la ciutat. Està format per tres edificis, tots en marbre.

El Baptisteri és el més antic de tots i els seus orígens podrien ser romans. Ara bé, el seu aspecte actual va ser concebut als segles XII i XIII. Les seves portes, obra d’Andrea Pisano i Ghiberti, són exemples de fina esculptura, encara que els originals de la Porta del Paradiso es troben al Museu dell’Opera del Duomo. L’interior està presidit per la decoració de la cúpula, tota en mosaic daurat, representant escenes bíbliques.

El Duomo de Santa Maria del Fiore és grandiós. Tot el seu exterior, combinant el marbre blanc i verd, és senzillament impressionant, alhora que està exposat a la polució, fet que fa molt difícil poder contemplar-lo sense bastides. La façana, treballadíssima, és obra del segle XIX, com passa amb Santa Croce. Ara bé, moltes mirades es centren en la grandiosa i revolucionària cúpula, dissenyada per Brunelleschi. De més de 40 metres de diàmetre, es tracta d’una construcció autoportant, fet que va suposar una innovació arquitectònica de primer ordre.

L’interior del Duomo és auster. Destaquen el paviment de formes geomètriques o la  contrafaçana, presidida pel rellotge de les hores canòniques amb intervenció de Paolo Ucello, però l’atenció torna a centrar-se en la cúpula, decorada per 3.600 metres quadrats de pintura al fresc de Vasari i Zuccari on es representa el Judici Final.

El campanile de 85 metres d’alçada va ser ideat per Giotto. Llueix una interessantíssima decoració esculptòrica amb participació d’Andrea i Nino Pisano, així com Luca della Robbia i Donatello.

L’entrada al Duomo és gratuïta, mentre que si es vol visitar el Baptisteri, pujar a la cúpula o al campanile, s’ha de pagar.

FIRENZE, UN GIRO (IV). MUSEU DELL’OPERA DEL DUOMO

En sortir de la Badia Fiorentina i enfilar el Corso, s’està molt a prop de la Piazza della Signoria (girant a l’esquerra), però en aquest itinerari girarem a la dreta i entrarem en uns carrerons plens d’encant on es pot veure la Casa di Dante, en realitat un palau on no va viure el poeta, però que es denomina així per iniciativa de les autoritats turístiques.

Seguint per aquests carrers, s’arriba al lateral de la imponent catedral, a la qual li dedicarem el proper post. En un dels edificis que hi ha en front de l’absis es troba el Museu dell’Opera del Duomo.

Aquest museu, la darrera ampliació qual ha estat encarregada a  Santiago Calatrava, aplega impostantíssimes obres, entre les que destaquen l’original del conjunt esculptòric que decora l’entrada del Battistero, de Sansovino, els panells de la Porta del Paradiso del Battistero, de Ghiberti, la Pietà, de Michelangelo, dissenyada per a la seva pròpia tomba i que no s’ha de confondre amb l’altra obra del mateix nom que va realitzar l’artista en els primers anys de la seva carrera i que es troba a la Basílica de San Pietro in Vaticano, la Maddalena i l’Abacuc, de Donatello i els panells del cor, també de Donatello i de Luca della Robbia.

FIRENZE, UN GIRO (III). IL BARGELLO. LA BADIA FIORENTINA

Des de Piazza Santa Croce, prenent qualsevol dels carrers que surten per la banda oposada a la façana de l’església, s’arriba a la Piazza San Firenze, presidida pel palau del mateix nom, del qual només es pot visitar l’església de San Filippo Neri, i per les torres d’Il Bargello, imponent, de planta quadrada, i la de la Badia Fiorentina, esbelta i de planta hexagonal.

Il Bargello, el segon edifici públic de la ciutat per la seva importància, va ser seu del Capitano del Popolo, del Podestà i, posteriorment, del Cap de la Policia, de forma que una part es va utilitzar com a presó. Actualment, és la seu del Museu Nacional del mateix nom i acull una magnífica col·lecció esculptòrica amb peces, entre d’altres, de Michelangelo (destaca el Bacus), Giambologna, Cellini, Donatello (protagonisme pel David a la sala dedicada a les seves obres) o del Verrochio. Malauradament, no es permet fer fotos a les sales del museu, però sí al pati o a la Loggia Il Verone.

La Badia Fiorentina, tot just al davant del Bargello, és un convent ple d’encant. L’horari de visita no és fàcil, però si un està de sort, podrà admirar una esplèndida pintura de Filippino Lippi (Aparició de la Verge a S. Bernat), que llueix a una de les parets de l’església, i després trobar molta tranquli·litat al Claustre dels Tarongers, de dos nivells superposats, obra de Bernardo Rosellino, i decorat amb frescos.

FIRENZE, UN GIRO (II). SANTA CROCE

La millor forma de baixar a peu des del Piazzale Michelangelo cap al centre de  la ciutat és per unes escales que van a via del Monte alle Croci i que permeten travessar la muralla i entrar al barri de San Niccolò.

Es passa per davant de l’església de San Niccolò Oltrarno, on Michelangelo es va refugiar dels Medici un cop van recuperar el poder de la ciutat, es creua l’Arno pel ponte alle Grazie i, seguint per via de’ Benci, s’arriba a la piazza de Santa Croce.

Aquesta àmplia plaça és la seu dels partits del Calcio Storico, un dels precedents del futbol, i es troba presidida per la façana de l’església de Santa Croce, d’estil neogòtic. Aquest temple és la seu dels franciscans a Firenze i fa de contrapunt a Santa Maria la Novella, la seu dels dominics, a l’altre extrem de la ciutat.

El seu interior recull tombes de ciutadans italians il·lustres, com el propi Michelangelo, però allò que impressiona més és la llista dels artistes que van contribuir a la seva decoració i que dóna una idea de la seva bellesa, capaç de pertorbar Stendhal. Així, trobem: Giotto (frescos de la capella Peruzzi i de la capella Bardi), Agnolo Gaddi, Taddeo Gaddi, Benedetto de Maiano, Michelozzo, Donatello i Andrea della Robbia.

Sortint cap al claustre es pot visitar la capella Pazzi, projectada per Brunelleschi i decorada per Luca della Robbia i visitar el museu on, al refectori, es poden contemplar el Darrer Sopar i l’Arbre de la Creu de Taddeo Gaddi i el Políptic Baroncelli, entre d’altres obres.